ACTA REUNIÓ 18/07/2012

ACTA 18 JULIOL 2012

Avui ens ha acompanyat n’ Enric Rovira i en Francesc Forrellat, de xocolates Enric Rovira.

Hem començat la reunió amb un minut de silenci en record de la mare del nostre company Enric Meier, traspassada aquesta setmana.

Seguidament en Carles Garriga ens ha fet la petita «píndola» setmanal de formació, que s’anirà produint setmanalment.

Pren la paraula la nostra presidenta, Montse Clop, comunicant-nos que per part de l’ajuntament de Manresa ja s’ha rebut la subvenció del mandat del Ignasi Llobet, per a tal motiu brindem amb cava. La Montse ens fa saber que properament es demanarà la subvenció per aquest any. També ens informa que la setmana que ve ella no hi serà, ‘l’Esteve farà les tasques de president, i ens desitja bones vacances a tots.

Arribades les postres  l’Enric Rovira ens fa una explicació de la seva empresa de xocolates i de la  feina que fan. Aquesta interessantíssima explicació va acompanyada d’una extraordinària degustació dels diferents tipus de xocolates que produeixen.

Es fa entrega de la P de la pau de Rotary al conferenciant.

 

                                                                                        www.enricrovira.com

 

Com a curiositat i en referència a la pregunta feta sobre l’origen de la frase «la xocolata del lloro», s’ha trobat aquesta explicació:

 

«Sembla que és una frase feta força estesa tant en català com en castellà, amb el mateix significat.: «Tant la xocolata com el lloro tenen l’origen a Amèrica, cosa que ens dóna una pista sobre l’antiguitat de l’expressió. Al segle XVII, la forma més estesa d’acollir els convidats era oferint-los una tassa de xocolata amb llesques de pa. I durant el segle XVIII va esdevenir la beguda nacional malgrat el preu, per això només el podien malbaratar els qui havien fet les Amèriques i tenien una bona posició econòmica. Aquests indians solien tenir un lloro a casa, en record de l’antiga vida americana, i l’hi posaven una mica de xocolata de baixa qualitat a la gàbia perquè ho espicassés. Quan alguna família adinerada anava a menys, intentava amagar el declivi econòmic guardant les aparences, i el més aparent era seguir consumint xocolata i seguir-ne oferint als convidats; però suprimien la ració del lloro, cosa que suposava un estalvi mínim, que no millorava la situació.»]

 

A les 16h puntualment s’acaba la reunió.